PROJECTE KILIZANVISIBLE 6000: Kilimanjaro & Zanzíbar per la visibilitat de la FM, l’EM/SFC i la SQM

No pugem només al Kilimanjaro ni viatgem només per Tanzània. Aquest projecte vol donar visibilitat a una realitat que encara massa sovint continua invisibilitzada.

Què és KILIZANVISIBLE 6000?

KILIZANVISIBLE 6000 és un projecte impulsat conjuntament per CIM Project i la Fundació 12 de Maig que uneix esport, natura, divulgació i sensibilització social per donar visibilitat a la fibromiàlgia (FM), l’encefalomielitis miàlgica/síndrome de fatiga crònica (EM/SFC), la sensibilitat química múltiple (SQM) i altres malalties afíns.

L’agost de 2026 un grup de participants viatjarà a Tanzània. Tres d’ells intentaran assolir el cim del Kilimanjaro (5.895 m), mentre la resta recorrerà els parcs naturals del país i l’illa de Zanzíbar. Tots formaran part d’un mateix projecte amb un objectiu comú: contribuir a fer visibles unes malalties que continuen sent poc conegudes, sovint incompreses i massa sovint qüestionades.

Per què aquest projecte

Perquè encara avui milers de persones conviuen amb malalties que no es veuen, però que poden condicionar profundament la seva salut, la seva autonomia, la seva vida laboral, familiar i social.

La invisibilitat d’aquestes malalties no és només clínica. També és social. Es tradueix en estigma, incomprensió, retards diagnòstics, prejudicis i, massa sovint, en la necessitat de justificar constantment una malaltia que els altres no volen veure.

KILIZANVISIBLE 6000 vol contribuir a canviar aquesta mirada.

Per què el Kilimanjaro?

El Kilimanjaro és un símbol.

Representa arribar molt lluny quan encara hi ha qui posa en dubte la realitat de la teva malaltia.

Però també simbolitza que cada persona té el seu propi cim. Per a algunes serà intentar arribar als gairebé 6.000 metres d’altitud. Per a d’altres serà poder sortir de casa, anar a treballar unes hores, cuidar els fills o simplement tenir un dia amb menys simptomatologia.

Cap d’aquests cims és més important que un altre.

Igual que ho va ser l’arribada al Camp Base de l’Everest, el novembre de 2024, aquest repte no pretén convertir la muntanya en la protagonista, sinó utilitzar un escenari extraordinari per donar visibilitat a una realitat que milions de persones afronten cada dia. El Kilimanjaro és, novament, un símbol: una oportunitat per fer arribar aquest missatge molt més enllà de la muntanya.

Per què Zanzíbar?

Perquè el projecte no parla només d’alta muntanya.

També parla de convivència, inclusió, accessibilitat, descoberta i qualitat de vida.

Les participants que participen en el recorregut pels parcs naturals i Zanzíbar també  formen part del mateix missatge: persones amb malalties invisibles també poden viatjar, gaudir de la natura, compartir experiències i construir records, adaptant els reptes a les seves circumstàncies.

Més que un repte esportiu: un projecte d’inclusió

KILIZANVISIBLE 6000 no pretén transmetre que «si una persona amb FM pot pujar al Kilimanjaro, tothom també pot» o que “qualsevol persona amb FM pot fer muntanya”. Aquest seria un missatge profundament erroni.

La FM, l’EM/SFC, la SQM i altres malalties afins són cròniques, complexes, de desregulació multisistèmica que poden arribar a ser profundament invalidants, incapacitants i limitants, i trunquen la vida a tots els nivells; personal, familiar, social i laboral. La seva expressió clínica és molt variable entre persones i també pot variar al llarg del temps en una mateixa persona. Això fa que, en determinats moments de la seva vida i en funció del seu estat de salut, algunes persones puguin plantejar-se reptes físics com aquest, mentre que d’altres, o fins i tot aquestes mateixes persones en altres etapes de la malaltia, poden tenir dificultats per caminar uns metres, sortir de casa o dur a terme activitats quotidianes.

Aquesta variabilitat també implica que la resposta davant d’un esforç important pot ser imprevisible i diferent en funció de la malaltia i de cada persona. En alguns casos, especialment en l’EM/SFC, un sobreesforç pot desencadenar un empitjorament significatiu dels símptomes o impedir completar el repte inicialment previst. Per aquest motiu, totes les activitats del projecte s’han plantejat des del respecte al ritme, les necessitats i els límits de cada participant. Totes conviuen amb malalties que comparteixen una mateixa naturalesa, encara que la seva expressió clínica, la seva evolució i el seu impacte funcional puguin ser molt diferents. Totes mereixen el mateix respecte, reconeixement i garantia dels seus drets.

Per això, aquest projecte no gira al voltant del cim del Kilimanjaro. Gira al voltant de les persones.

Per a nosaltres, la inclusió no significa que tothom hagi de fer el mateix. Significa reconèixer que cada persona té unes capacitats, unes limitacions funcionals, algunes permanents i d’altres oscil·lants, i unes necessitats diferents, i que totes poden participar, aportar i sentir-se part del projecte des del seu propi camí.

Per això, el veritable repte no és arribar a un cim. El veritable repte és construir una societat que deixi de jutjar les persones pel que no poden fer i comenci a valorar-les pel que són. Una societat que entengui que la diversitat no és una excepció, sinó una realitat, i que la inclusió no consisteix a exigir els mateixos reptes a tothom, sinó a garantir que cadascú pugui participar d’acord amb les seves circumstàncies.

Aquest projecte pretén aprofitar un repte extraordinari per donar veu a una realitat quotidiana que milions de persones afronten sovint en silenci i amb un reconeixement encara insuficient. Perquè el veritable protagonisme d’aquest projecte no és la muntanya, sinó les persones i la necessitat de construir una societat més informada, més inclusiva i més justa.

Els objectius

  • Donar visibilitat a la FM, l’EM/SFC, la SQM i altres malalties invisibles.
  • Combatre l’estigma i els prejudicis que encara envolten aquestes malalties.
  • Promoure una mirada basada en el respecte, l’evidència científica i els drets de les persones malaltes.
  • Promoure el paper de l’activitat física adaptada, la natura i la participació social com a eines per millorar la qualitat de vida quan s’adapten a cada persona.
  • Inspirar sense generar expectatives irreals ni culpabilitzar les persones que no poden assumir aquest tipus de reptes. Respectar tant qui només pot participar en una part del projecte com qui, en funció del seu estat de salut i de les seves circumstàncies, aconsegueix completar-lo.
  • Promoure la inclusió de les persones amb discapacitats invisibilitzades, malalties o condicions neurodivergents, en els entorns de natura, esport i aventura, fomentant expedicions més accessibles, diverses i respectuoses.

El missatge final

No volem demostrar que aquestes malalties existeixen.

No volem demostrar que amb força de voluntat tot és possible.

No volem demostrar que tothom pot pujar una muntanya.

Volem demostrar que les persones amb malalties o limitacions invisibilitzades existeixen, són diverses, tenen capacitats diferents i mereixen ser escoltades, respectades i reconegudes.