Recerca
La recerca és un pilar fonamental de la Fundació 12 de Maig, entesa no només com a producció de coneixement, sinó com a eina imprescindible per millorar la comprensió, l’atenció i la qualitat de vida de les persones amb fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica/encefalomielitis miàlgica, sensibilitat química múltiple i altres condicions afins. Aquestes malalties han estat històricament poc estudiades, amb una recerca fragmentada i sovint condicionada per models explicatius limitats que no han permès captar adequadament la seva complexitat.
La Fundació promou una recerca rigorosa, crítica i responsable, alineada amb l’evidència científica disponible i conscient dels seus límits. Això implica reconèixer tant els avenços assolits com les incerteses persistents, evitant conclusions simplistes o extrapolacions no justificades. La recerca que es fomenta parteix d’una mirada biopsicosocial i sistèmica, que considera la interacció entre els diferents sistemes del cos, els factors psicològics, el context social i els determinants de la salut.
Un aspecte central és la necessitat de revisar els biaixos que han travessat la recerca en aquestes condicions, especialment el biaix de gènere i la infrarepresentació de les persones afectades en la definició de preguntes de recerca i d’indicadors rellevants. La Fundació defensa una recerca que incorpori la veu i l’experiència de les persones amb la malaltia, no com a substitut del mètode científic, sinó com a font imprescindible per formular preguntes més pertinents i interpretacions més ajustades.
La Fundació 12 de Maig impulsa i col·labora en projectes de recerca que busquen millorar la comprensió dels mecanismes implicats, avaluar intervencions amb criteris realistes i clínicament rellevants, i generar coneixement transferible a la pràctica assistencial i social. Això inclou tant la recerca quantitativa com qualitativa, així com estudis orientats a comprendre l’impacte vital i social d’aquestes condicions.
A través de la recerca, la Fundació treballa per contribuir a un coneixement més sòlid, integrador i útil, que ajudi a superar els errors del passat i a construir models d’atenció més coherents amb la complexitat real d’aquestes malalties.