Generalitats sobre les malalties
Què és?
La fibromiàlgia és una malaltia crònica i multisistèmica caracteritzada principalment pel dolor musculoesquelètic generalitzat i una sensibilitat accentuada al tacte i a la pressió en diversos punts del cos. Afecta sobretot els teixits tous, com els músculs i els tendons i s’acompanya sovint de cansament, trastorns del son (insomni, son no reparador, microdespertars…), alteracions de l’estat d’ànim i dificultats cognitives (concentració i memòria). També poden aparèixer símptomes digestius, mal de cap, rigidesa articular, formigueig, debilitat muscular, sequedat de mucoses, problemes de visió i hipersensibilitat ambiental (davant el fred, la calor, la llum, les olors…).
És una malaltia freqüent que pot tenir un impacte molt significatiu en la qualitat de vida personal, familiar, laboral i social. Afecta de forma més prevalent dones d’edat mitjana, però pot donar-se a qualsevol edat i també pot afectar els homes.
Per què es produeix? Quina és la causa?
Les causes exactes de la fibromiàlgia encara no es coneixen del tot, però la recerca indica que hi ha una alteració en el processament del dolor al sistema nerviós central: el cervell i la medul·la espinal amplifiquen les sensacions doloroses, fins i tot davant estímuls que no haurien de causar dolor.
D’igual manera com passa amb altres malalties properes, com la síndrome de fatiga crònica / encefalomielitis miàlgica, es produeix una complexa desregulació neuroimmunoendocrina que seria la causant de tota la diversitat de símptomes que aquesta malaltia pot presentar.
Alguns factors que poden influir-hi o que la poden desencadenar són:
- Genètics: existeix una predisposició familiar.
- Infeccions o altres malalties cròniques (com artritis o lupus), que poden actuar com a desencadenants.
- Esdeveniments físics o emocionals: accidents, cirurgies, estrès intens o vivències traumàtiques.
- Canvis hormonals i diferències biològiques entre sexes, que podrien explicar la major prevalença en dones.
- Ambientals: davant l’exposició aguda o perllongada a substàncies tòxiques.
Símptomes principals
El símptoma més característic és el dolor generalitzat, que pot sentir-se com una cremor, molèstia o punxades. A diferència d’altres malalties, no provoca deformitat ni inflamació visible.
Altres símptomes habituals són:
- Fatiga i manca d’energia.
- Problemes de son (insomni, son no reparador, microdespertars, síndrome de cames inquietes, apnea del son).
- Trastorns cognitius: dificultat per concentrar-se, alteracions de la memòria immediata, dificultats per trobar la paraula que es vol dir, sensació de tenir el “cap espès” o de “boira mental”.
- Mal de cap i migranyes.
- Rigidesa (sobretot als matins) i espasmes musculars.
- Trastorns digestius (síndrome de l’intestí irritable, restrenyiment o diarrea).
- Major sensibilitat a sorolls, llums, olors o productes químics.
- Alteracions de la visió: dificultats per enfocar correctament.
- Sequedat de mucoses: sequedat ocular, bucal, genital.
- Ansietat, depressió o canvis d’estat d’ànim (generalment de tipus reactiu, davant el malestar constant provocat pels símptomes de la malaltia i les seves repercussions).
Els símptomes poden variar d’intensitat i evolucionar amb brots d’empitjorament i amb períodes de millora. Factors com l’estrès, l’ansietat, els canvis climàtics o els esforços físics poden agreujar-los.
Diagnòstic (Codi CIM: M79.7)
El diagnòstic és clínic i el fa un/a professional mèdic/ca a partir dels símptomes, la història clínica i l’exploració física. Les proves de laboratori o d’imatge serveixen només per descartar altres causes. Actualment no hi ha cap prova específica que confirmi la fibromiàlgia.
Tractament i abordatge
La fibromiàlgia encara no té una cura definitiva, però hi ha diferents estratègies per millorar la qualitat de vida:
- Medicació (per a alguns dels símptomes, segons cada cas i segons cada moment): analgèsics, antidepressius, medicaments per al son o relaxants musculars.
- Activitat físics suau, regular i adaptat, que és una de les eines que pot esdevenir més efectiva, a fi de millorar alguns símptomes i per tal d’evitar l’empitjorament. Cada persona ha d’anar trobant aquell tipus d’activitat que consideri que li va millor. Algunes activitats recomanables poden ser caminar (encara que siguin distàncies curtes diverses vegades al dia), el tai-txi, el txi-kung, l’aiguagim i fer estiraments suaus.
- Suport psicològic, especialment en les fases inicials de la malaltia.
- Tècniques de relaxació i gestió de l’estrès (mindfulness, respiració, ioga suau, musicoteràpia…).
- Hàbits saludables: alimentació equilibrada, rutines de son, activitats socials i comunitàries.
Moltes persones troben suport en associacions de pacients, on poden trobar-hi espais de convivència, informació i activitats que ajuden a gestionar millor la malaltia.
Impacte i recerca
La fibromiàlgia té un impacte important en la vida quotidiana i sovint es veu agreujada per la manca de comprensió social. Tot i així, la recerca avança cap a un millor coneixement dels mecanismes de la malaltia i obre la porta a futurs tractaments més específics i eficients.
Conviure amb la malaltia
Canvi, adaptació i qualitat de vida
Rebre el diagnòstic de fibromiàlgia, SFC/EM, SQM o EHS pot ser difícil d’acceptar. És normal sentir que res no serà igual, però això no vol dir que no hi pugui haver una vida plena i amb moments positius.
L’acceptació és un pas clau: aprendre a dir “no”, a posar límits, a cuidar-se més i a estimar-se. La medicina ajuda, però l’actitud i les adaptacions quotidianes són fonamentals. El suport de la família també és essencial en aquest camí compartit.
Canvis d’humor i mal humor
És habitual que les persones afectades tinguin canvis d’humor sobtats: irritabilitat, tristesa, cansament… i alhora moments de calma i bon humor. Aquests canvis són una conseqüència de la malaltia i poden ser difícils tant per a qui la pateix com per a la família.
Què pot ajudar?
- Acceptar que el mal humor no és un rebuig, sinó un símptoma.
- Practicar tècniques de relaxació i, si cal, buscar suport psicològic.
- A la família: posar-se al lloc de la persona afectada, practicar la paciència i la comprensió, i fins i tot valorar teràpies familiars.
Les tasques de la llar
Les tasques domèstiques (rentar plats, netejar, organitzar la casa) poden esdevenir molt difícils o impossibles per a les persones amb FM, SFC/EM, SQM o EHS. El dolor i la fatiga obliguen a fer canvis.
És important:
- Renunciar a fer-ho tot com abans.
- Demanar ajuda sense sentir-se culpable.
- Repartir tasques i adaptar-les perquè tothom participi.
La família pot contribuir entenent les limitacions i ajudant a reduir l’autoexigència i la pressió, evitant que la persona afectada se senti culpable.
L’afectivitat i les relacions
Aquestes malalties també impacten en la vida afectiva. Per exemple, una abraçada pot ser dolorosa a causa de la sensibilitat al dolor. Això pot generar frustració i sentiments de culpa, però no s’ha d’interpretar com un rebuig.
Claus per mantenir els vincles:
- Comunicar les necessitats amb sinceritat.
- Buscar noves maneres d’expressar afecte amb més suavitat.
- Tenir paciència i posar la comprensió i la tendresa al centre.
Estimar no vol dir menys que abans; vol dir aprendre a estimar d’una manera nova, adaptada a la realitat actual.
Més informació sobre aquestes malalties: