Les tres participants del grup Kilimanjaro han assolit l’Uhuru Peak, a 5.895 metres d’altitud, en el marc d’un projecte impulsat per CIM Project i la Fundació 12 de Maig per donar visibilitat a la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica/encefalomielitis miàlgica i la sensibilitat química múltiple.
El projecte KILIZANVISIBLE 6000 ha culminat una de les seves fites principals amb l’arribada de les tres participants del grup de muntanya a l’Uhuru Peak, a 5.895 metres, el punt més alt del Kilimanjaro i del continent africà.
La iniciativa, impulsada conjuntament per CIM Project i la Fundació 12 de Maig, ha portat fins a Tanzània un missatge de sensibilització i visibilitat sobre la fibromiàlgia (FM), la síndrome de fatiga crònica/encefalomielitis miàlgica (SFC/EM) i la sensibilitat química múltiple (SQM).
L’expedició estava formada per nou persones que han viscut el projecte a través de dos itineraris diferents. Tres d’elles han afrontat l’ascens al Kilimanjaro, mentre que la resta ha recorregut diferents espais naturals de Tanzània abans de continuar el viatge fins a Zanzíbar.
El grup Kilimanjaro va iniciar l’ascens per la ruta Marangu, acompanyat per l’equip local de Kilimanjaro Brothers. Des de Marangu Gate van arribar primer a Mandara Hut, a uns 2.700 metres; posteriorment van continuar fins a Horombo Hut, a 3.700 metres, i després fins a Kibo Hut, a 4.700 metres, l’última gran etapa abans de l’intent de cim.
Finalment, les tres participants van aconseguir arribar als 5.895 metres de l’Uhuru Peak, portant simbòlicament fins al sostre d’Àfrica el missatge de KILIZANVISIBLE 6000.
Paral·lelament, el grup Safari ha recorregut alguns dels espectaculars parcs nacionals de Tanzània, acumulant experiències i vivències abans de posar rumb a Zanzíbar. Dos recorreguts molt diferents, però units per un mateix objectiu: fer més visibles unes malalties que encara necessiten més coneixement, recerca i reconeixement social i institucional.
Des de l’inici, els impulsors del projecte han volgut subratllar que l’ascens al Kilimanjaro no pretén representar què poden o haurien de poder fer totes les persones afectades.
La FM, l’EM/SFC i la SQM poden comportar graus d’afectació molt diferents i una important variabilitat funcional. Que alguna persona pugui afrontar un repte físic d’aquesta magnitud en un moment determinat, amb preparació i acompanyament, no és extrapolable a altres persones amb el mateix diagnòstic ni necessàriament a altres moments de la seva evolució.
L’expedició KILIZANVISIBLE 6000 vol donar visibilitat a les malalties i a la realitat que viuen les persones afectades, per a les quals cada dia pot representar un repte. La magnitud d’aquest repte depèn de molts factors: el grau d’afectació, el moment vital, l’evolució i la fluctuació dels símptomes, els recursos i suports disponibles, les responsabilitats quotidianes, l’entorn familiar, social i laboral i, en definitiva, la realitat concreta en què viu cada persona. Des d’una mirada inclusiva, com la que promou CIM Project, es tracta de reconèixer i respectar els diferents punts de partida, límits, necessitats i maneres de participar; per a cada persona, el seu “cim” pot tenir una forma diferent, i és precisament aquesta diversitat de realitats i experiències la que el projecte vol contribuir a fer visible.
Amb aquesta iniciativa, CIM Project i la Fundació 12 de Maig han volgut portar cada vegada més lluny —i aquesta vegada també més amunt— una mateixa reivindicació:
FM · SFC/EM · SQM: fem-les MÉS visibles.
